Octubre de 2019. És la primera vegada en què ens posem en contacte, informàtic i docent, per parlar del projecte. Però no és aquest l'inici. L'inici es remunta a 2015, quan jo (el docent), necessitava d'una eina que m'ajudés per canviar la meva avaluació. Després de diversos cursos escolars dissenyant rúbriques i amb multitud de quaderns analògics, on anava registrant cadascuna de les observacions que anava plantejant al llarg de el curs, es comença a fer insostenible: observacions d'alumnes, propostes de millora internes, feedbacks de companys i companyes de professió, idees de formacions, intents de canvis de mirada i d'estructura pedagògica...

Infinitat d'aportacions que anava acumulant en aquests quaderns en forma de registres, més o menys estructurats (perquè tot procés d'elaboració, al menys en el meu cas, va seguint unes pautes: recollida d'idees -ja sigui de pròpies reflexions o d'adaptacions recollides en formacions-; recerca de cabuda dins el meu procés; adaptació a la meva realitat; intent d'organització; possibles modificacions i rúbrica / registre "definitiu" (entre cometes, sí, perquè sempre hi ha posteriors avaluacions i, gairebé sempre, posteriors modificacions).

És a dir, tot comença amb un post-it o idea recollida en qualsevol moment d'inspiració i la seva posterior maduració i adaptació a la relació del meu entorn educatiu, de la meva escola. En tot aquest procés, allà pel 2017, em submergeixo en el món dels fulls de càlcul i descobreixo tot un món que, si som realistes i tenim un mínim de coneixement del tema, on es poden fer autèntiques virgueries amb aquests fulls de càlcul.

Un canvi de mirada en l'educació, comporta diversos canvis en l'avaluació. El primer d'ells és deixar de mirar l'avaluació com el simple procés de "judici" cap als coneixements adquirits per l'alumnat en un moment puntual. Deixar l'examen.

Un altre dels canvis, si no és el més important, és deixar d'enfocar l'avaluació cap a l'alumnat, per començar a avaluar, de manera constant i molt crítica, la programació del docent.

Tot això, va poc a poc. Molt poc a poc. Perquè les idees poden ser molt estructurals, però la modificació de la pròpia estructura sol anar acompanyada de moltes decisions conjunturals de les que, tard o d'hora, moltes pateixen modificacions.

Doncs igual passa amb Cognita. En primer lloc, ha de donar-se la necessitat de crear-la. No som un equip d'innovació empresarial que cerqui un cop de pilota; som docents i un pare informàtic, que madurem tota i cadascuna de les decisions que anem prenent.

La maduració d'aquestes decisions, recau en la creació d'una eina que sigui ÚTIL i, alhora, "que quadri", pel que a la seva funcionalitat es refereix. Que serveixi per a alguna cosa, en definitiva.

Per això Cognita té vista llarga i passes curtes. Té vista llarga, perquè cerca ser una eina innovadora, que acompanyi el docent en el seu procés pedagògic i didàctic, indiferentment del punt en què es trobi, cap a un camí de major protagonisme de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Però té passes curtes perquè aquesta recerca comporta innombrables pedres al camí, sobre les que cal anar prenent decisions: vorejar, saltar-o, potser, llevar-les de el camí.

Però Cognita no només pensa en qui està iniciant el camí; també en qui porta aquest procés a constant revisió des de fa un o diversos anys. Qui ja va arrencar a caminar.

Per aquest motiu, Cognita és "l'eina" per a qui treballa amb metodologies respectuoses i actives, que requereixen d'una major atenció a l'alumnat, de vegades, en constant canvi de tasques o enfocaments.

Tot això, sense deixar de banda els elements curriculars que, al cap i a la fi, suposen el marc normatiu de la professió de tots i totes els i les docents, indiferentment de l'etapa en que duguin a terme la seva carrera professional.

Per això, Cognita, també ofereix una constant avaluació del propi mètode, amb possibilitat de variacions i potents anàlisi de les estructures dissenyades i plantejades per a l'alumnat.

Per tot això, Cognita es diferencia de totes les eines i plataformes de programació, observació i avaluació. Per tot això, Cognita, beu de la dita de "vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa". Per tot això, l'equip de Cognita té vista llarga i passes curtes.